El núvol aventurer

Hi havia una vegada un núvol que passejava pel cél i es va trobar al Alcalde, que era el Sr. Solet, i li va preguntar:

- Sr. Solet, puc tirar la pluja que em queda?

El Solet, va dir que d'acord, peró ves a La Terra a veure si fa gaire fred, que així la podré escalfar....i ara apartat, que em tapes.

I així ho va fer. Va baixar a La Terra i va veure que feia moltíssima calor. Aleshores, va veure que el Sol estava escalfant cada vegada més i no podía pujar perque tenía moltíssimes ganes de fer pluja.

Pero ell sabia que no podia fer-ho a La Terra, sino al cel i s'hi va quedar. Fins que un nen va passar i el va veure i se'l va endur.

El núvol li va contar tot el que passava al cel. El nen el va portar al lavabo i el núvol va poder tornar al cel i li va dir al Sr. Solet que afluixés una mica la llum perque feia massa calor a La Terra.

CARNAVAL

Carnaval és una festa on es va disfresat. Avui jo m'he disfressat de "Nuvia" i m'han comprat una flor molt xula de peluix que fa música.

Després a la tarda la Irene ha vingut a dinar a casa. Hem menjat macarrons i hamburguesa i flan de postre.

Després hem anat a la Rua del Fort Pienc.

He vist al Carro, un monitor dels campaments d'estiu.

Quan ha acabat la Rua, m'he quedat una estoneta més a jugar, i hem anat cap a casa, super contenta de la festassa que ens hem pegat

Carnestoltes 2009 - Carlit

L'aventura de la conilleta.

Hi havia una vegada una conilleta que vivia en un camp de flors ,molt bonic . Hi havien milers de pastanagues molt bones per a la vista, fins que un dia el amo de l ' hort s'en va descuidar de plantar pastanagues. La conilleta va estar uns quants dies sense menjar,fins que un dia es va escapar tenia molta,molta gana fins que va arribar a una muntanya i es va trobar un conillet tambe mort de gana tots dos junts van arribar al cim de la montanya ,i van veure un camp ple de pastanagues i es van quedar alla a viure sempre mes i van tenir molts i molts fillets i filletes.

La meva mami i jo

qui es mes guapa? a que soc jo? jejeje

A Africa noooo....A Florida.

Hi havia una vegada una formiga que volia anar a Africa. Estava molt a prop d'un lloc que es deia Aeroport on despegàven els avions..però hi havia un riu i no sabia com passar-lo.

una tarda ventossa i horrorossa, estava a casa de la Papallona i li va demanar com passar el riu.

La papallona li va dir:

- Jo et duré a coll i podràs arribar més aviat perque jo volo, però si anem avui s'ens endurà el vent als dos.

Però com que la formiga volia anar aquell dia. I clar, se'ls va endur el vent a....Florida!!!!

Ells no sabien que estaven a Florida, en canvi s'hi van quedar a viure allà per sempre més pensant que era Africa.

La Sirena enamorada

Hi havia una vegada una sirena, que estava molt enamorada d'una estrella de mar.

Es passava molt de temps investigant com podia fer que l'estrella s'enamorès d'ella. I una tarda de primavera, se'n va anar a Ca la Gavina.

La Gavina li va dir:

- Si el portes a fer un passeig potser s'enamorarà de tu.

I això mateix va fer. Va anar a l'estrella de mar i li va preguntar si volia anar amb ella a passejar. L'estrella va dir que si. I van anar-hi, sense saber que la Gavina els estava seguint i els va començar a fer la vida impossible. Ells no es van donar compte i de sobte van arribar a un far d'una illa que es deia Menorca. Van veure una comoda i estable cova i allà es van quedar a viure per sempre més.

Van tenir molts i molts fillets i filletes i van viure molt bé per sempre més.

la meva gosseta

És diu Trufa. És molt pilla, pero l'estimo molt.

Princesa ....Bolet!!

Hi havia una vegada un ratolí que estava enamorat de la pricesa més maca del regne. Es passava minuts, hores, dies, messos...pensant com podria fer que s'enamorés d'ell.

Un dia passajant pel bosc, es va trobar amb una bruixa, semblava maligne, però a ell li donava igual. Li va demanar si tenia alguna pòcima que el convertís en princep, i la bruixa li va dir:

-I tant que si, vine amb mi i ja veuras...

Va anar a casa de la bruixa i li va dir:

-Aqui la tens, però ves amb molt de compte, aquesta pocima dura per tota la vida, però si li fas un petó, ella es convertirà en un bolet i tú, tornaràs a ser un ratolí.

Van passar set anys junts, fins que un dia....."li va donar un petó".

Ell es va convertir en un ratolí, i ella en un bolet fastigós i caducat.

El ratolí va pensar...i si em caso amb un bolet fastigós.....puajjj. El ratolí li va dir, t'estimo molt, pero no em casaré amb tú.

Trist se'n va anar i es va casar amb la primera ratolina que va veure i va ser més o menys feliç. En canvia el bolet.......ja no dic res més.....

A la lluna..!!!!

Hi havia una vegada una tortugueta molt petitona que estava en un orfanat per a tortugues.

I un dia es va posar a pensar....-Qui m'acollirà? Tan de bó que m'aculli un astronauta, això si que m'agradaria...-va pensar.

Un bon dia, un senyor li va deixar la porta oberta. Ella no sabia que fer, si quedar-se o anar-se'n. I finalment va marxar.

Va arribar a un hort-jardí, on la va veure una nena i se la va endur a casa seva. Al cap de poques hores, la tortugueta ja estava ben guarnida i tipa de menjar. La nena se la va quedar dos dies i al tercer ja la va deixar.

Caminant, caminant, la tortuga va arribar a un lloc que es deia "Nasa". Va veure tot de cohets i naus espacialsi se'n va enamorar.Es va posar un traje i es va disfressar d'humà i va dir...A LA LLUNA!!!!

Aquestes van ser les seves darreres paraules a La Terra.

EL LLAPICER TRIST

Hi havia una vegada un llapicer que era nou i estava a la botiga. Ell pensava...Qui m'agafarà? Potser un pirata o un senyor normal?

Fins que un dia un senyor se'l va endur. I el llapicer va pensar....Com serà aquest senyor?, el va mirar a la cara i va veure que era una senyora. Aleshores va pensar que potser era cantant o ballarina....Fins que va arribar a la casa. Era un piset normal, amb una senyora normal, amb uns fills normals i amb un marit normal...i va pensar, al final jo també soc ben normal.

A la fi de tot,és va fer un llapicer massa vell i el van tirar, i va pensar....a la vida neixes, creixes i mors, al cap i a la fi aixo ens passa a tots.