
Hi havia una vegada un llapicer que era nou i estava a la botiga. Ell pensava...Qui m'agafarà? Potser un pirata o un senyor normal?
Fins que un dia un senyor se'l va endur. I el llapicer va pensar....Com serà aquest senyor?, el va mirar a la cara i va veure que era una senyora. Aleshores va pensar que potser era cantant o ballarina....Fins que va arribar a la casa. Era un piset normal, amb una senyora normal, amb uns fills normals i amb un marit normal...i va pensar, al final jo també soc ben normal.
A la fi de tot,és va fer un llapicer massa vell i el van tirar, i va pensar....a la vida neixes, creixes i mors, al cap i a la fi aixo ens passa a tots.





1 comentarios:
És una historia trista i preciosa. Pero no oblidis que tots som especials, perque som únics.
Publicar un comentario